El 8 de març, Dia Internacional de la Dona, la inclusió pren protagonisme com un símbol fonamental de la nostra societat. La incorporació del llenguatge no sexista a la quotidianitat és un dels senyals més significatius de la nostra voluntat de canvi comunicacional.
D’acord amb l’Institut Cervantes, una major sensibilitat social al voltant de la igualtat de gènere es complementa i es potencia amb una millor utilització del llenguatge inclusiu.
En els darrers anys, hem pogut comprovar que aquesta voluntat de canvi en el nostre llenguatge ha donat lloc a l’aparició de fórmules comunicatives com l’ocupació de la «@» o les lletres «x» i «e» com a alternatives a les desinències del gènere masculí. «Todes» o «nosotres» són alguns exemples que segurament hagis escoltat. Tot i això, la Fundéu assegura que, encara que el seu ús com a recurs gràfic és admissible, la seva ocupació en el llenguatge quotidià o textos generals pot plantejar una sèrie de problemes. No només trenca amb les normes de l’espanyol, sinó que també poden donar lloc a paraules impronunciables.
Afortunadament, en l’espanyol hi ha una gran riquesa que ens permet un ús no excloent del llenguatge sense trencar amb l’estructura gramatical, l’economia del llenguatge i les normes d’entesa general.
Vegem algunes de les formes més pràctiques i senzilles per evitar un llenguatge sexista a la nostra comunicació habitual. Mitjançant aquestes simples, però molt eficaces, pautes podem crear un entorn més dinàmic, inclusiu i d’igualtat a la nostra vida diària sense comprometre l’economia lingüística amb repeticions constants ni que soni forçat.
Manual de comunicació no sexista
Les persones fem servir el llenguatge com la forma més directa d’expressió de la nostra individualitat i interacció social. Al llarg dels anys, l’ús del llenguatge s’ha adaptat a les noves realitats socioculturals.
No obstant, les adaptacions de la llengua han de partir d’un consens lingüístic que regula les formes i les estructures usades en tots els àmbits de l’idioma. Especialment en una llengua usada per més de 700 milions de persones a nivell mundial.
Són innegables els avenços socials al voltant de la igualtat de gènere dins de la nostra comunicació diària. Aquest llenguatge inclusiu es pot optimitzar amb un ús de les normes lingüístiques generals.
D’acord amb la Guia per al llenguatge inclusiu del Govern de Canàries, podem eliminar el llenguatge sexista utilitzant les normes gramaticals existents. És possible establir una dinàmica per treballar el llenguatge no sexista a la nostra quotidianitat. A continuació, oferim algunes pautes basades en aquesta guia i algunes recomanacions de la Fundéu:
1. Incorporar el femení i impersonals com a genèrics
A més del masculí genèric, podem fer generalitzacions utilitzant les formes impersonals i les formes femenines d’acord amb cada cas. Per exemple, habitualment fem servir masculins genèrics com nens, joves o veïns, però hi ha alternatives com les seves formes col·lectives: infantesa, joventut o comunitat. Una altra possibilitat seria fer servir la paraula «persona» per evitar la marca de gènere: «los derechos de las persones» en lloc de «Los derechos del hombre» en seria un exemple.
2. Ús del femení en professions, col·lectius i abstractes
Això es repeteix de manera sistemàtica en usar termes relatius a les professions, abstractes o col·lectius com a tècnics, professors o ciutadans. Utilitzar el femení en referir-se a professions o oficis està totalment acceptat per la RAE, formant part d’un vocabulari no sexista i dins les normes de la llengua.
3. Eliminar l'ús de símbols i neologismes
Com ja avançàvem, a Espanya i en molts països llatinoamericans s’ha estès l’ús de «@», «e» i « x» com a recurs lingüístic del llenguatge inclusiu. Quan es fan servir aquests recursos, es creen confusions per estar excloses del diccionari de la llengua espanyola.
Per evitar aquests errors, podem eliminar o substituir els pronoms de quantitat sense canviar el sentit de l’oració. Els pronoms «todos», «nosotros» i «vosotros» es poden eliminar sense recórrer al símbol «@» i a les lletres «x» i «e».
4. Ús adequat del desdoblament
Segons la Fundéu, el desdoblament consisteix en la menció expressa dels dos gèneres. Un exemple seria emprar «los niños y las niñas» en lloc del genèric «los niños». L’evolució de la societat i la llengua ha donat lloc a la tendència d’utilitzar desdoblaments amb la finalitat d’evitar el llenguatge sexista. No obstant això, això ha provocat que en molts textos i discursos orals es faci un ús excessiu de la forma femenina i masculina com a substantiu o adjectiu creant una reduplicació lèxica.
La Real Acadèmia Espanyola recomana utilitzar aquest recurs només en aquells casos en què no quedi prou clar que el masculí genèric comprèn ambdós sexes. Alguns exemples del seu ús correcte que recull la Gramàtica són «Los españoles y las españolas pueden servir en el Ejército» o «El equipo estará formado por profesionales, tanto hombres como mujeres».
5. Usar determinants i pronoms impersonals
En alguns substantius no és possible fer la diferenciació de gènere en les formes habituals. Aquestes paraules requereixen l’ús de determinants per marcar la diferència entre el femení i el masculí.
Si afegim els determinants «la», «las», «el» o «los», podem establir el gènere a què es refereixen. Per marcar el gènere sense trencar les regles gramaticals es poden substituir els pronoms masculins «el» i «los» per pronoms impersonals com «quien», «quienes» o «cada».
6. Utilitzar formes impersonals en lloc del masculí
En algunes ocasions, el subjecte es pot ometre de l’oració eliminant el substantiu sense alterar el sentit semàntic. La forma masculina es pot canviar afegint la forma impersonal i els pronoms de quantitat masculins es poden substituir per formes generalitzades de vocabulari inclusiu.
És possible utilitzar un llenguatge no sexista i un vocabulari inclusiu de manera correcta sense trencar l’estructura i el consens generalitzat de la llengua. La pròpia versatilitat de la llengua espanyola permet retroalimentar-se constantment i evolucionar cap a una comunicació més horitzontal i incloent.
